dissabte, 9 de març del 2013

EL PAÍS DELS CINC SENTITS

Bon dia a tothom!

Els meus últims dies a l'escola de La Baia estan sent molt divertits i especials. Ahir, algunes mares, van venir a la classe per tal de fer-nos una dramatització del conte El país dels cinc sentits. Van treballar moltíssim a casa fent les parts del cos que estaven molt elaborades i després a l'aula, l'exposició, no podria haver estat millor. Va ser un autèntic éxit. Els xiquets van quedar bocabadats al començament i després van estar molt participatius ja que elles ho van fer de manera interactiva. 


I és que el conte explica que...:

Hi havia una vegada un país molt llunyà que tenia uns habitants una mica especials...


Al poble dels ulls vivien molts ulls que tot ho miraven: el sol, els núvols, els animals, les plantes...però no podien fer res més, només mirar.



El poble de les orelles estava plenet d'orelles grandíssimes que tot ho escoltaven: el cant dels pardalets, el vent quan bufava, la música...però no podien fer res més, només escoltar.





També estava el poble dels nassos, amb nassos de tots els tamanys, més grans, més menuts...que estaven tot el dia olorant: perfums, la llenya cremada, la fruita i altres menjars, les flors...però no podien fer res més, només olorar.


I com no, una miqueta més lluny, el poble de les boques, les tenia de totes les formes possibles: gruixudes, finetes, que parlaven, reïen, cantaven, cridaven, menjaven, mastegaven...però no podien fer res més.






 El poble de les mans les tenia de més llargues, de curtes, amb ungles mossegades, amb ungles pintades i es dedicaven a tocar-ho tot: la terra banyada, les pedres aspres, l'aigua freda...i a més a més aplaudien, es xocaven entre elles, saludaven...però no podien fer rés més. 


I així passaven els dies en aquests pobles: els ulls mirant, les orelles escoltant, els nassos olorant, les boques tastant, i les mans tocant però en el fons estaven tots ben avorrits.


Un dia passejant es van trobar uns habitants de cada poble i van pensar que estaria molt interessant si pugueren juntar-se tots. I així ho van fer: es van reunir i els ulls van anar buscant unes orelles, després una boca i un nas i per últim unes mans. I van intentar col·locar-se formant una cara...
Així està bé? Nooooo!


I així? Nooooo!


I ara? Síiiiiiiiiiiiiiii!


I es va adonar que així podien fer moltes més coses: mirar, escoltar, olorar, parlar, tastar, i tocar i que era molt més divertit! 
I des de aquell dia ja no era el país dels cinc sentits mai més, es va convertir en el país de molts xiquets i xiquetes que ballaven i cantaven i que eren molt amics i es divertien moltíssim!


I conte contat, conte acabat...i per la ximeneia...s'ha volat!




A més a més, al final del conte, ens van repartir una flor i una piruleta a cadascú...

 


 

 










De part de tots els gats i les gates i de la seua senyo...MOLTÍSSIMES GRÀCIES, MAMIS! Va estar genial, sou unes artistes en tots els sentits...fins i tot en els CINC ;) 

I també hem d'agrair a la senyo Carmen que vinguera a gaudir amb nosaltres del teatre i ens ajudara a guardar per sempre aquest record. GRÀCIES!

dissabte, 2 de març del 2013

Tastant nous aprenentatges...

Bona vesprada a tots i a totes!

En aquesta ocasió us escric per ensenyar-vos nous avanços del nostre projecte del COS HUMÀ. Ja estem endinsant-nos en l'aprenentatge dels cinc sentits, és per això que a classe hem fet una boca gegant on hem especificat a cada part de la llengua quin és el sabor que sentim. 

Voleu veure el procés i el resultat? Ací els teniu:



 

 

 









dimecres, 13 de febrer del 2013

LA VELLA QUARESMA...

Bona vesprada!

Hui ens ha explicat la senyo Carmen un conte nou. Una estoneta abans d'eixir al pati, ens hem reunit tots els alumnes d'Educació Infantil al passadís i ens ha contat el conte de la Vella Quaresma. Ens ha agradat molt! 

A partir d'ara, cada divendres eixirem a treure-li un peuet i açò significarà que ens quedarà una setmana menys per a arribar a Pasqua i anar a menjar-nos la mona. 

Farem com hui, cantarem la cançó i un xiquet que haja estat molt atent, eixirà a llevar-li el peuet. 

La cançó que hem cantat aquest matí és la següent:

La Vella Quaresma 7 potetes  té, 
avui que es divendres una li traurem.
Quina li traurem? Què li vaja bé?
Traurem la primera, les altres després.    

Voleu conéixer a la Vella Quaresma? Doncs, mireu què atents estàvem mentre escoltàvem el conte amb atenció.






diumenge, 10 de febrer del 2013

Carnestoltes...

Hola a tots i a totes!!

Ja ha passat la nostra festa de Carnestoltes! Fins el proper any ja no tornarem a veure perruques als caps dels xiquets, diademes impossibles i no escoltarem riallades per tot arreu. 

Però, afortunadament, sempre ens quedaran les fotos per a poder recordar i tornar a somriure. 

Com que jo no vull que oblidem...ací teniu els millors moments d'aquesta especial setmana:




















Tot va eixir fenomenal i van estar preciosos!